Club Auryn

A hores d’ara tothom sap com son les partides de Dioni i, molt especialment, la de Q3. Doncs be, per si a algú li quedava algun dubte, ahir varem poder confirmar que les partides de Dioni no es poden oblidar, per molt que vulguis lograr-ho.

A la partida del mes passat (en la que, per no variar, tampoc varem pujar de nivell) varem pensar que Dioni no podria sorprendre’ns més després de tindre que matar una Hidra a base d’hòstia pura (sense tallar caps i cremar-los i coses així que es com es suposa que es maten) després de (càlcul aproximat) haver-li fet un total de 400 hp de ferides entre el que aguantava i el que es regenerava. Be, com ja haureu imaginat, estàvem totalment equivocats…

Ahir (be, aquesta matinada), després d’un parell d’encontres “tontos” d’aquells que deixen tiritant a tots i en els que al final no t’expliques com no ha caigut la meitat del grup, varem tindre el combat estrella de la nit. Quasi 4 hores de temps real per resoldre un combat (Miguel, ¿tu mujer te dejó entrar en casa a pesar de volver a esas horas? :P) contra 5 morts vivents que hi havia a una habitació, més 5 morts vivents iguals als anteriors a la habitació del costat, aquests liderats per un Guerrer de 7e nivell que a més era vampir.

Quin va ser el problema? Doncs la veritat es que teníem tots els avantatges de cara: érem uns afortunats jugadors amb personatges de 3er nivell tot just “upgradejats” a Pathfinder (Hurraaaaaaah) i abans de la primera hòstia varem tindre tot el temps del mon per “bufear-nos” i atacar el primer torn per sorpresa. Lamentablement, a més del guerrer de 7e amb els seus x-tres per ser vampir i estar en terra dessacralitzada, els morts vivents en qüestió eren de 10HD i, com a bons morts vivents, immunes a crítics; a més, segons les circumstancies, podrien arribar a regenerar hits, també els beneficiava la terra dessacralitzada i poseien una intel·ligència que els permetia coordinar de forma intel·ligent els seus atacs (que per cert, baixaven punts de constitució amb certa facilitat; en total crec que es van xuclar uns 15 punts de CON). M’he deixat alguna cosa sobre aquests angelets? Ah si! En total els 10 bitxos aguantaven 1700 hp (si, no m’he equivocat al sumar, cadascun aguantava aprox. el mateix que tots nossaltres junts, sumant hp i CON).

Que com varem lograr-ho? Doncs quan ja havíem neteixat la primera de les habitacions i estàvem començant amb la segona, varem contar amb l’ajut d’una arxi-maga de 17e nivell que, després de llençar 2 Delayed Fireball i 2 Fireballs més (el mal no el varem tirar, es va aplicar directament una tirada promig calculada), amb la major part dels bitxos fallant les seves tirades de salvació, no havia aconseguit cargar-se mes que a un d’ells, i perquè nosaltres ja l’havíem deixat ben estovat a osties (be, això i perquè va fallar dues tirades de salvació, que si no no hauria caigut). El vampir, per la seva part, va ser més fàcil, només va caldre un Disintegrate.

I la recompensa per tot això… unes desenes de monedes d’or, una gema de 6000mo, i finalment (després de més d’un any de temps real jugant) pujar a 4t nivell pels pèls (Yupiii!) Ara per pujar a 5e només ens calen tants punts com per pujar a 8e en el grup de Ptolus, ara que Pau ho ha posat més difícil perquè pugem més poc a poc.

Un altre partida dioni(-síaca)-sàdica.